CRANC #07: Lluís de Sola

El divendres 17 de març, a les 20:30h, tindrà lloc a L'Automàtica la setena sessió de CRANC dedicada al treball de Lluís de Sola. Filmar pel·lícula de 16 mm en blanc i negre –amb una càmera Bolex– i revelar el material emulsionat al propi laboratori de casa –amb un tanc Lomo i líquids fotogràfics– són dues de les accions prioritàries d'aquest cineasta. La seva mirada lírica, subtilment contemplativa, introdueix suggerències narratives, sovint de caire naturalista. Ho fa plantejant qüestions reflexives, relatives als mecanismes de representació del propi mitja cinematogràfic.

Divendres 17 de març de 2017 a les 20:30h
Amb la presència del realitzador

Notes de Lluís de Sola:

Onades (2014), 16 mm, 3 min, estèreo
He filmat les onades trencar-se a la platja i gairebé dins la càmera, que he abandonat dins una carcassa improvisada feta amb un aquari. He accionat el motor i he fet un pas enrere. He observat com el mar jugava a venir i a marxar, en un sol pla i al llarg dels trenta metres disponibles a càmera. He revelat la pel·lícula amb químics preparats amb aigua de mar. I he fet el so amb tinta de calamar, traçant un dibuix a la banda de so, una filigrana de soroll òptic.

Bosc (2015), 16 mm, 3 min película, estèreo
He creuat un bosc per anar-hi a trobar senyals de cinema. I les he trobat sota d’alguns arbres, en forma d’ombres de branques i de fulles. He atrapat aquestes projeccions amb una pantalla de cinema plegable, movent-la d’un lloc a un altre. Precisament és en aquesta pantalla on es projecta la pel·lícula a cada sessió, acompanyada del so enregistrat en directe durant la filmació de les imatges.

(+ 3 min d’intervenció amb projeccions de branques microfonades)

Núvols (2015), 16 mm, 3 min, estèreo
Un seguit de núvols desfilen pel cel en diverses direccions, lentament i assossegada, poc abans d’una tempesta. He revel·lat aquesta pel·lícula amb dissolucions preparades amb aigua de pluja recollida en galledes durant algunes tempestes posteriors a la filmació. El so s’ha gravat durant una d’aquestes tempestes i correspon al soroll de les gotes de pluja que s’acumulen en tres galledes situades al mateix punt des d’on es van filmar les imatges.

Un encanteri (2014), 16 mm, 15 min.
He fet aquesta pel·lícula a partir del metratge descartat d'una altra pel·lícula més llarga i feixuga que encara no he acabat. Es tracta d'un estrany divertimento, de forma i idea elaborades, que explica de manera íntima uns misteriosos fets ocorreguts a Cerbère no fa gaire, quan un noi hi va anar a fer-hi cinema. Amb la mirada posada en el rastre d’aquest cinema, com un encanteri que es respira en l’aire i que ressona arreu, una veueta recorda, imagina i inventa un petit però transcendent episodi de la vida del poble, una anècdota amb categoria de mite.

Mirall (2014), Video 8, 4 min.
Què li passa a una videocàmera quan es mira massa estona al mirall? 

Los mejores goles del mundial (2017), VHS, 5 min.
He volgut jugar a torturar les imatges de dues pelis porno que durant molt de temps he tingut gravades en una cinta de vídeo de la recopil·lació dels millors gols d’un mundial de futbol. Ha estat una tortura però també un exorcisme.

¡Están rodeados! ¡Salgan con las manos arriba! (sorpresa final)

Esdeveniment a Facebook

Un encanteri (2014)
Un encanteri (2014)





L'Automàtica, 17 de març de 2017